Presentation of the Grundtvig project: “ Second Chance ”

El passat 26 de març vaig assistir conjuntament amb algunes companyes de pedagogia d'altres classes a la presentació d'un projecte anomenat Grundtvig: 'Second Chance' al Centre d'Estudis Jurídics de Barcelona.

La xerrada era impartida durant tot el matí, i estava oberta a tot expert en educació o en temes jurídics o interessant en educació que volgués assistir. Durant tot el matí van estar explicant el desenvolupament del projecte, el qual em va semblar molt interessant.

Grundtvig project: “ Second Chance ”
(Aquí si voleu visionar el programa de la conferència)
Aquest projecte ha tingut una durada de dos anys i encara continua: va començar cap al Setembre del 2013 i finalitza aquest 2015. A la conferència van explicar que s'havia dividit en dues etapes:
1- Una primera part on es feia un recull de les experiències viscudes pels futurs alumnes, estiguessin dins de la pressó o fora. Aquí es recullien les seves històries i quin nivell educatiu havien pogut assolir fins aleshores. Això portava a permetre fer una reflexió amb l'anàlisi del conjunt d'aquestes conjunta entre grups de discussió formats per alumnes i amb professionals per tal de treure les propostes que després serien el projecte.
2- Durant el segon any es van dur a terme aquestes propostes.

Hi participaven 6 països que eren Itàlia, Rumania, Estònia, Polònia, Turquía, i Espanya com a país cordinador.
L'objectiu de la xerrada era explicar que havia significat (mitjançant els testimonis de professionals que han dut a terme el projecte en els diferents països) implementar dins de les pressons un projecte educatiu que promogués l'educació com a eina per tenir una segona oportunitat un cop finalitzat l'estada en pressó.
Un professional de cada país explicava com havia funcionat el programa d'educació en pressons al seu país per a que un cop fet el recull es poguèsssin comparar i analitzar.

Les pressons com a institució són un tema que m'han fet reflexionar molt durant l'útlim any. Tal com són conformades ara, crec que són un espai on acaben aïllant a només certes parts de la societat. I es fa seguint un criteri que em sembla que no es el del bé o el mal sinó que acaba éssent més el de 'aquesta classe social o aquella altra', o 'el d'aquesta nacionalitat o aquella'. El que té diners o contactes, no acaba a pressó.
I 'l'excusa' per a que siguin necessàries és que són un espai de rehabilitació. Però ho són realment si és algo excepcional que existeixi un projecte com aquest?

Crec que no hi ha rehabilitació (si es que aquesta es possible, ja que en alguns casos com el de violadors o malalts de psicopaties no penso que pugui existir) sense reflexió, o reeducació. A més, donat que molts perfils de gent que es troba dins d'una pressó són el de persones que no ha tingut l'accès a una educació, que aquest espai pugui ser una nova escola per aprendre, desenvolupar-se a un mateix (tan en valors com culturalment) i obtenir coneixements que puguin ser eines per a una reincorporació a la societat al sortir de la pressó ho considero una molt bona idea. Potser aquest projecte  esdevé una segona OPORTUNITAT per algú que no n'ha tingut fins ara.

Són molts els avantatges que vinculem a una societat educada, ben formada i amb una educació de qualitat. Defensem que l'edcuació és essencial per a una persona, que la fa més autònoma, més crítica, més preparada per a la societat i amb més valors, per què no doncs abastir d'això a parts de la societat que realment ho necessiten?

Entrevistes que obren punts de vista

La passada setmana vaig fer l'entrevista a una persona d'Escoltes Catalans, que fins llavors no coneixia, però amb la qual la conversa va fluir com si haguèssim ja fet més d'un café.
La Clara, és una jove implicada en el món de l'educació en el lleure que a més va estudiar Pedagogia i treballa fent recerca. La seva visió em va aportar nous punts de vista sobre la carrera (entre d'altres temes), i va suposar una manera de conéixer algunes realitats un cop acabat el grau.


Buidatge de l'entrevista a la Clara Sisteró

Per Blanca Díez

Els diferents àmbits educatius

ACTIVITAT 1
Després de veure el mapa dels àmbits d'educació, he fet l'activitat 1 demanada a l'assignatura de Professionalització i Sortides Laborals del primer curs de Pedagogia.

En què consistia?
L'activitat requeria escollir un dels àmbits i treballar en ell, tant en la seva definició com en el paper que pot tenir el pedagog/a en ell. Quina incidència tenen els pedagogs en l'educació formal? Quin paper en l'educació no formal?

Àmbits:
Els àmbits de la Pedagogia són el següents:
1. L'educació no formal: incloent docència i assessorament, planificació i avaluació del sistema educatiu i d'institucions educatives, inspeccions, direcció i gestió de centres, suport a l'Educació formal (com l'EAP), gabinets psicopedagògics, els CRP's (Centres de Recursos Pedagògics), ICE's (Centres de Ciències de l'Educació), l'educació d'adults (majors de 25, EP, ESO, Batxillerat...) o les aules hospitalàries.
2. L'educació no formal:amb el lleure, les extraescolars, les ludoteques i jocs i educació tant ambiental com per la salut.
3.Socio-educatiu: tècnics en serveis socials, l'educació en adults, orientant per la inserció sòcio-laboral, amb l'animació sociocultural o processos d'adopció internacional
4. Empresa: en coaching, formació a l'empresa o editorials de material didàctic
5. Recerca: ja sigui en Universitats, ONG's o fundacions i organitzacions

Jo he volgut treballar l'àmbit de l'educació no formal. Aquest, em sembla primordial en l'educació bàsica d'una persona, i a vegades trobo que no està suficientment reconegut.
Com a persona que ha viscut l'experiència de participar en espais diversos com extraescolars, formar part d'un cau o assistir a casals, colònies, etc. ho he viscut tant des de la perspectiva d'una nena que es forma com de la d'un monitor o persona que passa a formar. Després de fer un recull de les meves experiències, considero que els aprenentatges que he obtingut, tant a nivell de coneixements nous (com ha estat la llengua anglesa, o les classes de piano i guitarra) com a nivell emocional i social són una part bàsica de la meva persona. M'ha ajudat a integrar valors en la meva persona, alguns que a l'escola no hi ha temps a tractar. Em sembla que té una repercussió totalment positiva en la formació integral d'una persona, i per tant, haurien de ser promogudes totes aquestes activitats, i valorades per tota la societat. Perquè al cap i a la fi, que afecti positiviment a una persona (i per consegüent a les seves capacitats socials) fa que afecti positivament a la societat en general.
Per veure l'act 1 cliqueu al link:
Activitat 1



Per Blanca Díez