El passat 26 de març vaig assistir conjuntament amb algunes companyes de pedagogia d'altres classes a la presentació d'un projecte anomenat Grundtvig: 'Second Chance' al Centre d'Estudis Jurídics de Barcelona.
La xerrada era impartida durant tot el matí, i estava oberta a tot expert en educació o en temes jurídics o interessant en educació que volgués assistir. Durant tot el matí van estar explicant el desenvolupament del projecte, el qual em va semblar molt interessant.
Grundtvig project: “ Second Chance ”
(Aquí si voleu visionar el programa de la conferència)
Aquest projecte ha tingut una durada de dos anys i encara continua: va començar cap al Setembre del 2013 i finalitza aquest 2015. A la conferència van explicar que s'havia dividit en dues etapes:
1- Una primera part on es feia un recull de les experiències viscudes pels futurs alumnes, estiguessin dins de la pressó o fora. Aquí es recullien les seves històries i quin nivell educatiu havien pogut assolir fins aleshores. Això portava a permetre fer una reflexió amb l'anàlisi del conjunt d'aquestes conjunta entre grups de discussió formats per alumnes i amb professionals per tal de treure les propostes que després serien el projecte.
2- Durant el segon any es van dur a terme aquestes propostes.
Hi participaven 6 països que eren Itàlia, Rumania, Estònia, Polònia, Turquía, i Espanya com a país cordinador.
L'objectiu de la xerrada era explicar que havia significat (mitjançant els testimonis de professionals que han dut a terme el projecte en els diferents països) implementar dins de les pressons un projecte educatiu que promogués l'educació com a eina per tenir una segona oportunitat un cop finalitzat l'estada en pressó.
Un professional de cada país explicava com havia funcionat el programa d'educació en pressons al seu país per a que un cop fet el recull es poguèsssin comparar i analitzar.
Les pressons com a institució són un tema que m'han fet reflexionar molt durant l'útlim any. Tal com són conformades ara, crec que són un espai on acaben aïllant a només certes parts de la societat. I es fa seguint un criteri que em sembla que no es el del bé o el mal sinó que acaba éssent més el de 'aquesta classe social o aquella altra', o 'el d'aquesta nacionalitat o aquella'. El que té diners o contactes, no acaba a pressó.
I 'l'excusa' per a que siguin necessàries és que són un espai de rehabilitació. Però ho són realment si és algo excepcional que existeixi un projecte com aquest?
Crec que no hi ha rehabilitació (si es que aquesta es possible, ja que en alguns casos com el de violadors o malalts de psicopaties no penso que pugui existir) sense reflexió, o reeducació. A més, donat que molts perfils de gent que es troba dins d'una pressó són el de persones que no ha tingut l'accès a una educació, que aquest espai pugui ser una nova escola per aprendre, desenvolupar-se a un mateix (tan en valors com culturalment) i obtenir coneixements que puguin ser eines per a una reincorporació a la societat al sortir de la pressó ho considero una molt bona idea. Potser aquest projecte esdevé una segona OPORTUNITAT per algú que no n'ha tingut fins ara.
Són molts els avantatges que vinculem a una societat educada, ben formada i amb una educació de qualitat. Defensem que l'edcuació és essencial per a una persona, que la fa més autònoma, més crítica, més preparada per a la societat i amb més valors, per què no doncs abastir d'això a parts de la societat que realment ho necessiten?
No hay comentarios:
Publicar un comentario